L'equip de les mil cares

He estat llegint i observant molt sobre el Manchester United i sembla que costa definir la seva filosofia de joc. El nom clau és el de Sir Alex Fergusson, un competidor nat. Per més que assumim que allà tenen una altra cultura que permet que un mateix entrenador estigui més de 20 anys en un mateix equip, cal ser molt bo, molt especial per a aconseguir-ho. Llegia l'altre dia que diuen que és un gran motivador: ho ha de ser. Com s'explicaria sinó, no només el temps que ha passat aquí sinó els títols obtinguts? Però centrem-nos en el present.

L'equip anglès ha demostrat ser, probablement, l'equip més sòlid de la Champions League: ni un sol gol encaixat fora de casa. Aquesta dada parla per sí sola i més, si ve d'un equip anglès (tradicionalment han tingut dificultats quan han jugat fora de casa). Tot i així, no es pot dir que sigui un equip tosc, eminentment defensiu. De fet, si analitzem els jugadors sembla més aviat el contrari:

• Té una de les parelles de centrals que juguen molt bé la pilota, amb experiència, però de qui diuen, són centrals "lents".
• No tenen cap migcentre eminentment defensiu: He sentit a dir, últimament, que Carrick i Fletcher venen a complir la funció que va fer Pepe en el trivot de Mourinho. Cal matisar l'afirmació. És cert que els dos són jugadors forts, que no s'arruguen a l'hora de posar la cama. Però els dos acostumen a ser importants, dins de la seva filosofia de joc, en la circulació de la pilota i, sobretot, en l'arribada a l'àrea contrària des de la segona línia. Més aviat els podríem definir com els típics centrecampistes totals made in England.
• Acostumen a jugar amb només dos migcentres: tot i que en alguns partits importants a Sir Alex Fergusson li agrada jugar amb un trivot i sacrificar un dels puntes, l'equip més habitual forma amb un 4-4-2 amb matissos (interiors que es centren, laterals profunds, davanters mòbils...).

Què dóna dons la solidesa a aquest equip? Es pot ser sòlid sense tenir un Pepe? El futbol és un esport col·lectiu i, aquest, és el principi bàsic pel que es regeix el veterà entrenador escocès. Si els 11 jugadors que estan en el camp treballen en comú i treballen molt, es pot jugar amb un 4-4-2, sense cap migcentre defensiu i ser sòlid, no només al darrera sinó també al mig del camp. El seu secret dons, és el seu treball. Es tracta, evidentment, d'un treball organitzat. I tal com s'ha dit del Barça, si sumes el treball al talent, poc més et queda per a ser un bon equip.

Sense entrar a fer pronòstics, a Wembley veig 11 jugadors del Manchester treballant units, amb esperit guanyador, lluitadors. No em costa veure a Rooney treballant, sigui en la pressió (corrent endavant) o corrent endarrera. No em costa veure a veterans com Giggs o Scholes lluitant com els que més (segurament, Giggs més amb la intel·ligència i la col·locació que amb la força bruta, però treballant igual). Què dir de Park? Juga perquè treballa com ningú. I així podríem dir de tots els jugadors de l'equip anglès. Segurament, els dos jugadors que menys ho cumpleixen són Berbatov i Nani (treballen, però segurament no tant com els altres). Probablement, sigui aquesta l'explicació que ni el pitxitxi de la Premier ni el jugador tècnicament més dotat de l'equip (amb el permís de Giggs) entrin en les quinieles de ser titulars. I tot això gràcies a l'esperit que encomana Sir Alex fergusson (motivador? Segurament), però també a les característiques dels jugadors que fitxa. Un experimentat entrenador em va dir un dia (i sovint m'ho repeteix) que l'actitut en el futbol és clau.

I aquesta és la clau que permet al Manchester ser un equip molt competitiu sigui quin sigui el guió del partit:

• Tenen qualitat per a portar el timó del partit, tenir la pilota, arribar per les bandes, desequilibrar, convinar, marcar molts gols... i, a la vegada, seguir sent un equip sòlid.
• Tenen capacitat per anar a pressionar al rival, robar-li la pilota ràpid i fer gol encara més ràpid.
• Poden esperar una mica més enrere per a tenir més espai per a sortir al contratac i nivell per a fer uns contratacs mortals.
• Poden tancar-se al darrera, treballant, deixant la porteria a zero i aprofitar la qualitat al davant per a sentenciar el partit.
• Poden jugar el típic futbol directe anglès, però també per a posar-hi la pausa necessària (segurament, gràcies a Giggs).

Aquest és el Manchester United, diferent al Barça, però a la vegada semblant. En els dos equips, tothom treballa. Els dos són a la final. Això sí, no puc amagar que, per mi, com el joc del Barça, no n'hi ha cap.