la cantera d'or (II): Els germans Alcántara

Si fins fa poc es creia que el brasiler Mazinho havia donat el millor d'ell mateix sobre el terreny de joc en equips com València, Fiorentina, Alavés o Celta de Vigo, ara hem pogut comprovar com la millor herència l'ha dipositat, no en el seu futbol, sino en els seus dos fills: Rafael i Thiago Alcántara.

THIAGO ALCÁNTARA (11 abril de 1991)

El més gran dels dos germans està al F.C.Barcelona des de la temporada 2005/2006, procedent del E.D.Val Miñor Nigrán - Caixanova, equip gallec, per formar part del cadet del barça. Jugador d'un talent sorprenent va destacar en el cadet i en el 2007 el van pujar a l'equip juvenil, alternant les convocatories amb el Barça atlethic, entrenat per Pep Guardiola. Aquell mateix any va debutar amb el primer equip, en un partit de Copa Catalunya contra el Girona. Tot i que el Chelsea li va fer una oferta de contractació al final es va decantar per quedar-se a l'equip blaugrana.

A la temporada 2008/2009 Luis Enrique va comptar amb ell com a titular amb el segon equip del barça, anticipant-se a altres futbolistes de la seva edat. El 17 de maig de 2009 va debutar a la primera divisió espanyola, en un partit intrascendental envers el Mallorca, un cop el Barça ja s'havia proclamat campió de lliga.

El 12 de juny de 2010 va renovar el seu contracte amb el filial blaugrana, a l'espera d'un contracte amb el primer equip. Precisament el passat 17 de gener, el F.C.Barcelona va confirmar que la temporada 2011/2012, Thiago tindrà fitxa del primer equip.

Thiago és un migcampista ofensiu, que domina les dues cames, i que disposa d'una tècnica sorprenent. Amb gran visió de joc combina amb els seus companys a la perfecció, manant al centre del camp i oferint detalls màgics, com regats, passes de taló, barrets,...

Thiago és un jugador especial, jove i amb un futur increible. Tant de bo ho pugui aprofitar al costat dels millors jugadors del món.

RAFA ALCÁNTARA (12 febrer 1993)

Conegut com a Rafinha, s'ha donat a conèixer a molta gent pel passar partit del Barça B contra el Salamanca (3-2) on va marcar un gol i va donar una assistència. En el moment en què el seu germà gran està més aprop que mai del primer equip, Rafa comença a disputar minuts en la segona divisió espanyola, de la mà del filial blaugrana. Rafinha, però, té fitxa del juvenil, equip amb qui és titular indiscutible.

Tot i no se davanter centre, Òscar Garcia l'ha fet jugar de fals davanter, possibilitant que es converteixi en un dels màxims golejadors de l'equip.

Prometedor jugador, amb una tècnica exquisita, és possiblement més tàctic que Thiago, tal i com assegura el seu pare.

Caldrà seguir amb atenció aquest prometedor jugador de la cantera del barça: la cantera d'or!

La cantera d'or (I): Oriol Romeu

El Futbol Club Barcelona segueix en un moment esplèndid i la base del seu èxit, la masia,  continua donant fruits sense parar al gran treball realitzat a Can Barça.

En l'europeu sub-19 disutat a França el passat agost, vam tenir l'oportunitat de veure, entre els homes de Luis Milla, fins a 6 futbolistes blaugranes en l'onze inicial del combinat. Sis homes que vertebren el joc de la sub-19, aíxí com ho fan els jugadors blaugranes de l'absoluta. El central Marc Bartra, el lateral dret Martin Montoya, el migcampista Thiago Alcántara,... homes coneguts i que realitzen una tasca importantissima tant al seu club com en la selecció.

Un d'ells, però, va esdevenir per a molts una agradable sorpresa, formant un mig del camp genial amb el ja citat Thiago. Ell és Oriol Romeu Vidal, de 19 anys, que va néixer a Tarragona el 24 de setembre de 1991.

Després de ser rebutjat pel R.C.D Espanyol per baixet, alguna cosa molt habitual en aquestes edats, Romeu va ingressar des de ben petit en la pedrera del F. C. Barcelona, i en ella s'ha anat formant fins a l'actualitat. Ha passat per tots els escalafons inferiors de la Masia, sent titular indiscutible fet que els tècnics han tingut sempre molt en compte, així com també per l'equip tècnic de les diferents categories de la selecció espanyola.

 El 2008 es va proclamar campió d'Europa en la categoria sub-17 de l'Europeu que es va disputar a Turquia. Ja amb la  sub-18 va conquistar la Copa de l'Atlàntic disputada en Gran Canària. Amb la sub-19 va ser convocat per a l'Europeu que en aquesta ocasió es va disputar a Ucraïna, però aquesta vegada la selecció espanyola no va fer tan bon paper i va caure en la primera fase. Seguint amb la seva tremenda progressió Oriol va disputar amb la sub-20 el Mundial de l'any passat que va tenir lloc a Egipte, sent el més jove de tots els convocats. Com deia, aquest estiu també ha participat a  l'Europeu sub-19 de França, en el qual malgrat tenir tan sols 18 anys ha estat un dels fixos i destacats de la selecció espanyola, que va quedar subcampiona després de caure amb França. L'entrenador del primer equip del F.C.Barcelona, Josep Guardiola, ja el va citar amb el primer equip per a alguns amistosos a principi de temporada, i, després del fitxatxe de Mascherano, la seva participació amb el primer equip s'ha posposat a properes temporades. De moment, forma part del segon equip blaugrana.

Perfil d'Oriol Romeu

Oriol Romeu és un migcampista dret de caràcter defensiu amb un gran físic, 1,83 metres d'altura i que per joventut encara pot incrementar. Fort i sòlid, Oriol està sempre ben situat per davant de la defensa, en aquesta posició que cataloguen de “4” a la cantera del Barça. Ràpid al tall, una de les seves grans virtuts és que sap avançar-se a la perfecció a la idea que té el rival, arribant sempre un instant abans per portar-se la pilota, això ho fa en innombrables ocasions al llarg d'un partit, recuperant multitud de pilotes. Una vegada amb l'esfèric en el seu poder Oriol no sol complicar-se la vida, té una tècnica bastant bona, protegeix de forma sensacional la pilota i posseeix un domini d'aquesta més que acceptable, però en la majoria de les vegades opta per la passada fàcil i ràpida al company més proper, donant-li velocitat al joc i procurant sempre ser precís i segur en el moment de la passada.

Posseeix uns coneixements tàctics sensacionals per a la seva joventut, es col·loca fantàsticament i no se li veu realitzar més carreres ni esforç del necessari, sent capaç d'estar sempre en el lloc adequat para quan els seus companys ho necessiten, ja que amb la gran seguretat que transmet tant en la passada com en totes les seves accions, és un jugador al que busquen constantment quan se senten pressionats i Oriol és capaç de donar molt oxigen al seu equip. La seva corpulència li val per anar moltes vegades al xoc i sortir vencedor en ell sense necessitat de fer falta. És habitual també veure-ho retardar-se fins a la defensa per ajudar als centrals, tallant moltes internades rivals. Si té opció i ho veu clar no dubta a incorporar-se l'atac, fent-ho sempre amb molt criteri.

Amb tan sol 18 anys Oriol té un futur per davant increïble i molts ja ho cataloguen com el nou Busquets, tot un campió del món malgrat la seva joventut. Caldrà estar atents a la progressió d'Oriol Romeu.