Ciència a disposició del futbolista: El Milan Lab.

Milanello: la ciutat esportiva del A.C.Milan, actual líder del Calcio i un equip que va marcar una època a finals dels 80. Milanello: Un espai per on han passat alguns dels millors jugadors del món, un centre que va ser creat el 1963. Situat a uns 50 Km de Milà, va patir reformes el 1986 amb l’arribada de Silvio Berlusconi. Actualment, les instal·lacions tenen una superfície d’uns 160.000m², amb cinc camps de futbol oficials i un més petit de gespa artificial. Però la veritable perla de Milanello no es troba en els seus camps, ni en la superficie, sinó en el Milan Lab, una espècie de centre d’investigació i seguiment personalitzat dels jugadors amb un objectiu clar: Reduir les lesions físiques, estabilitzar emocionalment al futbolista i ajudar a allargar l’etapa futbolística del jugador.

El 1987 arriba al club italià  Arrigo Sacchi per fer-se càrreg del primer equip. Amb ell arriben una serie de grans futbolistes que es posen a la seva disposició: Ancceloti, Rijkaard, Van Basten, Costacurta, Gullit,... Un equip màgic que va marcar una època per la manera com van aconseguir les victòries, perquè van reinventar el futbol. Aquell Milan va acon seguir guanyar lligues i Copes d’Europa, consolidant-se com el millor equip del moment. Però un dels fitxatges més importants en aquell temps va ser el de Vicenzo Pincolini un ex-atleta dedicat a la preparació física, que tenia una idea clara del què seria el futur del futbol: “En els propers anys qualsevol futbolista que vulgui destacar haurà de preparar-se com un atleta”.             

Un bon amic de Pincolini, Daniele Tognaccini, va arribar al Milan el 1999, anys després que marxés el primer. Tanmateix, va voler continuar amb la idea que tenia Pincolini i aquell mateix any li va presentar al president Adriano Galliani un projecte que revolucionaria el futbol: el Milan Lab, un centre on es miraria pel benefici físic del futbolista, amb un potent equip tecnològic.
El 2002 es va inaugurar el Milan Lab, amb un gran equip format per metges, psicòlegs, dietistes, preparadors físics, fisoterapeutes,... Aquest centre d’investigació científica amb un alt contingut tecnològic va aconseguir, en els primers quatre anys, estalviar un 80% les lesions musculars,i va allargar la “vida futbolísitca” de veterans com Costacurta, Maldini o Cafú.

El Milan Lab actua amb tres nivells funcionals, la zona neuroestrucutral, la zona bioquímica  i la zona mental, tres maneres de desenvolupar el treball del centre, des de la recuperació ràpida del futbolista, a la prevenció de lesions o la recuperació mental en èpoques d’estrés.

Els resultat del Milan Lab van quedar demostrats ben aviat. De fet, els resultats a la Champions durant els següents anys van ser dos campionats, però finalistes i semifinalistes en dues ocasions més. I coneixent aquest centre es pot entendre que jugadors com Seedorf, Pirlo, Gattusso o Ambrossini puguin estar jugant encara, com a titulars en algun cas, en el primer equip milanès.

En els últims anys els resultats esportius no han acompanyat al Milà. El domini al Calcio de l’Inter en té la culpa, però cada vegada més el fet de tenir una plantilla de tant elevada edat els hi passa més factura: El Milà ha deixat de ser competitiu a Europa i necessita replentejar-se moltes coses per canviar-ho. Si els resultats en futbolistes grans és aquest, en una plantilla més jove segur que la influència del Milan Lab podrà ajudar a que el Milà torni a ser un dels més grans d’Europa.